Més i mig

Nassivam chie Eva!

Em dic Eva en polonès. No hi ha una forma més sana de riure que escoltar persones d’altres països parlar la teva llengua. Realment és molt difícil retenir una simple frase en neerlandès, polonès o alemany. Ni tan sols sóc capaç d’identificar les pauses mentre parlen!

Una amiga belga, la Lynn, em va reptar a recordar el nom del seu poble durant més d’un dia (és fàcil repetir, el més difícil és memoritzar). Però així ho vaig fer! El dia següent li vaig dir: Eresps-Skwereps. Després d’això, era ella qui s’havia de recordar de Vilafranca del Penedès... Però quan va arribar l’endemà, la meva estimada ciutat es va convertir en Franco-Vila! Terror! No podia parar de riure! La pitjor adaptació de tota la història! Com que jo em reia d’ella, amb bona fe tot s’ha de dir, va començar a parlar flamenc amb desesperació dient que estava farta del francès i que volia trobar algú que parlés la seva llengua... Encara vam riure més. Però això és una de les etapes més dures de la “supervivència erasmus”.

Per tal de mantenir les meves arrels, vaig anar a veure el Barça Madrid de l’altre dia (tot i que vist l’èxit no m’importaria perdre-les ;). És curiós amb qui vaig veure el partit: amb un alemany, un belga, un català i rodejada de “madrilenyus”. Hi havia molta més gent del Madrid que del Barça. Tot un orgull dir que ets del costat de Barcelona i que algun cop has anat al Camp Nou a veure un partit. Fins i tot em veia il·lusió veure la cara del Ronaldinho, em sentia com a casa...

El cap de setmana passat va ser CULTURAL amb totes les seves lletres. Dissabte visita guiada per Burdeus i picnic pagat per l’Ajuntament. És sorprenent com s’ho treballen les associacions d’estudiants: es van estudiar cada monument i museu per després portar-nos de visita. Estic convençuda que demanen voluntaris per fer-ho per Barcelona i la majoria sortim corrents... Després d’haver dormit 4 hores el divendres i haver aguantat tota l’excursió de dissabte ens van portar a veure tres curtmentratges (dels quals només en vaig veure un perquè em vaig quedar completament dormida). La nit de dissabte pa amb tomàquet i truita de patates amb l’ou i les patates mig cuits però boníssima (sobretot per aquells que no l’havien provat mai). El diumenge sortida a la ciutat de Blaye, on hi ha una ciutadella emmurallada de l’edat mitjana! Recomanable.

El dilluns també vaig anar d’excursió. Vaig posar la roba dins la maleta, vaig sortir al carrer i cap a la laverie (rentadoria, en català?). Molt graciós això d’anar a rentar la roba al lloc que surt a les pel·lícules americanes, el problema és que el noi guapo no hi era... Llàstima! Potser el pròxim cop! J

Les classes cada vegada les entenc millor. Però el que he descobert és que m’és impossible entendre les bromes que fan en francès. Diuen que quan les entens és quan arribes a dominar vertaderament una llengua. Tots els erasmus ens mirem amb cara de peix i sovint riem per no desentonar però encara riem més quan ens diem els uns als altres que no hem entès rien de rien!
L’altre dia una professora em va fer sentir com si estigués en una església: per posar un exemple d’un text, no se li va ocórrer res més que llegir un passatge de la bíblia, tot dient que l’havia triat perquè segurament feia molt que no la llegíem! Mare de Déu (mai millor dit)! Els riures a dins l’amfiteatre van durar una bona estona. També hi ha un altre professor que als erasmus (aquest nou estatut que he adquirit fa poc), ens tracta d’erasmuciennes, fet que a la vegada em fa sentir més privilegiada però també una mica extraterrestre.

Dilluns marxem de viatge al País Basc francès perquè són les vacances de Tots Sants! I no un dia com aquí, no... Una setmana sencera! Visca els Tots Sants francesos! Hem llogat una casa a Biarritz i un cotxe! Tinc moltes ganes d’anar-hi però també sóc conscient que es pot convertir en un Gran Hermano. Set persones que només fa 1 mes i mig que es coneixen 24 hores junts durant una setmana...

Cada vegada em passa el temps més ràpid. Penso en Nadal i sento que no queda res! Estic molt contenta d’haver decidit quedar-me un any (espero no canviar d’opinió). D’aquí poc molts dels erasmus que es queden un semestre marxaran i jo tornaré a menjar torrons! Ara que estic aquí penso en tot el que tinc allà i quan estigui allà recordaré tot el que tinc aquí.

Doncs res! Me’n vaig cap a caseta que estic en uns bancs de la universitat on hi ha connexió i m’està agafant fred. Hi ha deu persones igual que jo amb el portàtil i és divertit perquè molta gent està xatejant i la sents riure. Sempre em fa feliç sentir riure a les persones, ni que no les conegui de res.

La vie est belle