jueves, octubre 26, 2006

Més fotos!

Aquesta foto és de l’èxit que van tenir les truites de patates. D’esquerra a dreta: Katrien de Bèlgica, Eva de Vilafranca, Vanessa de Soria, Lynn de Bèlgica, Roger de Barcelona, Mónica de Polònia i Slawka també de Polònia.


Aquí és una vista de Bordeaux des de dalt la nòria. Es pot veure, el Gran Teatre, L'hotel de ville, la catedral i les vies per on passa el tramvia.

Contrast


La foto és del monument als Girondins (el meu preferit perquè si el mires atentament i els núvols es mouen, sembla que es balancegi tota l’estàtua). Al costat hi ha una nòria i tot d'atraccions i paradetes perquè dos cops l'any ve la fira a Bordeaux.
La plaça es diu Quinconces, cada dia la travesso per anar a buscar el tramvia (és la més gran d'Europa, diuen).

Més i mig

Nassivam chie Eva!

Em dic Eva en polonès. No hi ha una forma més sana de riure que escoltar persones d’altres països parlar la teva llengua. Realment és molt difícil retenir una simple frase en neerlandès, polonès o alemany. Ni tan sols sóc capaç d’identificar les pauses mentre parlen!

Una amiga belga, la Lynn, em va reptar a recordar el nom del seu poble durant més d’un dia (és fàcil repetir, el més difícil és memoritzar). Però així ho vaig fer! El dia següent li vaig dir: Eresps-Skwereps. Després d’això, era ella qui s’havia de recordar de Vilafranca del Penedès... Però quan va arribar l’endemà, la meva estimada ciutat es va convertir en Franco-Vila! Terror! No podia parar de riure! La pitjor adaptació de tota la història! Com que jo em reia d’ella, amb bona fe tot s’ha de dir, va començar a parlar flamenc amb desesperació dient que estava farta del francès i que volia trobar algú que parlés la seva llengua... Encara vam riure més. Però això és una de les etapes més dures de la “supervivència erasmus”.

Per tal de mantenir les meves arrels, vaig anar a veure el Barça Madrid de l’altre dia (tot i que vist l’èxit no m’importaria perdre-les ;). És curiós amb qui vaig veure el partit: amb un alemany, un belga, un català i rodejada de “madrilenyus”. Hi havia molta més gent del Madrid que del Barça. Tot un orgull dir que ets del costat de Barcelona i que algun cop has anat al Camp Nou a veure un partit. Fins i tot em veia il·lusió veure la cara del Ronaldinho, em sentia com a casa...

El cap de setmana passat va ser CULTURAL amb totes les seves lletres. Dissabte visita guiada per Burdeus i picnic pagat per l’Ajuntament. És sorprenent com s’ho treballen les associacions d’estudiants: es van estudiar cada monument i museu per després portar-nos de visita. Estic convençuda que demanen voluntaris per fer-ho per Barcelona i la majoria sortim corrents... Després d’haver dormit 4 hores el divendres i haver aguantat tota l’excursió de dissabte ens van portar a veure tres curtmentratges (dels quals només en vaig veure un perquè em vaig quedar completament dormida). La nit de dissabte pa amb tomàquet i truita de patates amb l’ou i les patates mig cuits però boníssima (sobretot per aquells que no l’havien provat mai). El diumenge sortida a la ciutat de Blaye, on hi ha una ciutadella emmurallada de l’edat mitjana! Recomanable.

El dilluns també vaig anar d’excursió. Vaig posar la roba dins la maleta, vaig sortir al carrer i cap a la laverie (rentadoria, en català?). Molt graciós això d’anar a rentar la roba al lloc que surt a les pel·lícules americanes, el problema és que el noi guapo no hi era... Llàstima! Potser el pròxim cop! J

Les classes cada vegada les entenc millor. Però el que he descobert és que m’és impossible entendre les bromes que fan en francès. Diuen que quan les entens és quan arribes a dominar vertaderament una llengua. Tots els erasmus ens mirem amb cara de peix i sovint riem per no desentonar però encara riem més quan ens diem els uns als altres que no hem entès rien de rien!
L’altre dia una professora em va fer sentir com si estigués en una església: per posar un exemple d’un text, no se li va ocórrer res més que llegir un passatge de la bíblia, tot dient que l’havia triat perquè segurament feia molt que no la llegíem! Mare de Déu (mai millor dit)! Els riures a dins l’amfiteatre van durar una bona estona. També hi ha un altre professor que als erasmus (aquest nou estatut que he adquirit fa poc), ens tracta d’erasmuciennes, fet que a la vegada em fa sentir més privilegiada però també una mica extraterrestre.

Dilluns marxem de viatge al País Basc francès perquè són les vacances de Tots Sants! I no un dia com aquí, no... Una setmana sencera! Visca els Tots Sants francesos! Hem llogat una casa a Biarritz i un cotxe! Tinc moltes ganes d’anar-hi però també sóc conscient que es pot convertir en un Gran Hermano. Set persones que només fa 1 mes i mig que es coneixen 24 hores junts durant una setmana...

Cada vegada em passa el temps més ràpid. Penso en Nadal i sento que no queda res! Estic molt contenta d’haver decidit quedar-me un any (espero no canviar d’opinió). D’aquí poc molts dels erasmus que es queden un semestre marxaran i jo tornaré a menjar torrons! Ara que estic aquí penso en tot el que tinc allà i quan estigui allà recordaré tot el que tinc aquí.

Doncs res! Me’n vaig cap a caseta que estic en uns bancs de la universitat on hi ha connexió i m’està agafant fred. Hi ha deu persones igual que jo amb el portàtil i és divertit perquè molta gent està xatejant i la sents riure. Sempre em fa feliç sentir riure a les persones, ni que no les conegui de res.

La vie est belle

domingo, octubre 08, 2006

Primeres impressions

Bonjour a tout le monde!!

Sento no haver escrit abans! Necessitava un temps d’adaptació i també connexió a internet... Fa quasi un mes que estic aquí i la veritat és que quan tan sols feia una setmana ja semblava que portés 3 mesos.

La lliçó més important que he après fins ara: aixecar els peus quan camino i trepitjar fort a cada pas. No, no, de veritat, m’he fotut cada ensopegada que déu ni do! Els terres d’aquí a Burdeus són una mica perillosos perquè quan menys t’ho esperes hi ha una rajola més aixecada que una altra i la patossilla de turno hi va de cap. Como la vida misma...
A part d’això, genial! Molt contenta d’estar aquí!

Els amics: multiculturalitat europea
Ara que comença a haver-hi una mica més de confiança he estat sincera i els hi dit que només vaig amb ells perquè m’interessa el fet de viatjar de gorra durant la resta de la meva vida. M’ha sorprès el fet que de seguida m’he sentit jo mateixa, amb les meves bromes idiotes de zero patatero, el meu humor negre... Ens hem ajuntat gent de Polònia, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Espanya i Catalunya (2 catalans al poder! Quina il·lusió parlar català de tant en tant!). Segons la gent, el català sona una cosa així: trika fanto marlinbugui... Qui ho diria... Gent que li agrada moure’s, consumir cultura, viatjar, conèixer idiomes... Estic encantada! Ara estem mirant si podem fer un viatget al país basc francès per Tot Sants, que tenim una setmana de vacances.

Els de pis: papa i mama en versió miniatura
Que faràs aquesta nit? Fes que t’acompanyi algú a casa... No t’oblidis el jersei que farà fred. Aquesta setmana quasi no t’hem vist el pèl!
Són frases que he sentit aquests dies. Em cauen bé, no per tenir una amistat molt profunda però són bona gent. Suposo que és millor això que la indiferència i m’han demostrat que tenen interès en mi i volen que surti amb ells algun dia, però a poc a poc perquè la convivència pot ser molt dura. Diuen que he vist i fet més coses jo amb el temps que porto aquí que ells en 5 anys.

Tasques domèstiques: abonada a la pâte
Compadeixo els estudiants que no els hi agrada la pasta però si jo segueixo així l’acabaré avorrint! M’haig de començar a posar les piles per incentivar la faceta més culinària, que tot i que la busco de tot cor, no acaba d’aparèixer. Avui un amic dels del pis que em va obrir la porta per deixar els mobles al juliol m’ha dit que m’he aprimat. La veritat és que jo no m’ho veig! El que sí que veig és que segueixo tenint les meves caderes preferides per fer els bailoteos que a mi tant m’agraden.

Classes: prendre apunts en francès, una tasca dificil
Tot i que podia haver optat per entendre en francès i prendre els apunts en català he preferit escriure també en francès. Deuen haver-hi com a mínim 20 faltes per línia, però així vaig aprenent vocabulari i hem pot servir també a l’hora de fer treballs i exàmens. Aquest semestre faig 6 assignatures, no sé si m’he passat escollint-ne tantes però a la majoria d’elles vaig amb altres Erasmus i el suport moral ajuda molt. Totes les assignatures són dins un amfiteatre amb 150 persones on el professor parlar pel micro, molt anònim tot plegat. Excepte una assignatura que faig de cinema que només som 25 a classe, és molt xula. El fet de dir que ets erasmus i que marxes per Nadal a passar les festes amb la teva família ens ha ajudat moltíssim a salvar-nos dels exàmens i a fer només un treball!! No amb totes però algo es algo dijo un calvo!
Aquí a la universitat pots fer qualsevol esport gratuïtament. Vam anar amb dues noies més a provar les classes de salsa, però necessites parella masculina o sinó res... I ja se sap; 150 noies per 50 nois. Però al final he tingut sort i he trobat un noi francès disposat a intentar-ho i si li agrada seguirà. És amic del que viu amb la Vanesa, una noia de Sòria. És graciós perquè sap dir alguna cosa en català perquè la seva exnòvia és catalana: estàs molt guapa amb la cua, diu (tot i que no portis cua). Potser també m’apunto a fer musculació i alguna classe de relaxació.

El francès i els seus francesos
Pel sol fet que parlen una llengua que sembla que sigui més ben educada, no vol dir que siguin més ben educats. Per exemple si et trobes de nit algun paio estrany pel carrer, no et confiïs si et diu Bon jour i això et sona bé a les orelles, perquè és el mateix hola fastigós que et poden dir a qualsevol altre lloc. Però en general molt bé! Als comerços la gent és molt agraïda i amable, de moment encara no m’he hagut de discutir amb ningú i això ja és molt. Suposo que et trobes de tot com a tot arreu!

La Vilafranca me manque
Vilafranca no la trobo a faltar, el que trobo a faltar és la gent: de Vilafranca, Les Corts, el Port de la Selva, Hospitalet de Llobregat, Autonoma... Tot i així pensava que seria més dur el sentiment d’enyorança i en cap moment m’he agobiat molt en aquest aspecte. Potser l’hivern serà més difícil, no ho sé, ara per ara, millor no pensar-hi. Burdeus m'agrada molt té raconets molt misteriosos i a més la zona on visc jo és de les més maques, en ple centre i viure amb francesos! soc l'enveja dels erasmus ;)

Blog
Ara que ja tinc el carnet d’estudiant, em puc connectar les vegades que vulgui a la universitat. Així que: "pongo a Dios por testigo que escribiré menos y más a menudo porqué sino la gente se irá de aquí en menos que canta un gallo". Encara haig de tirar moltes fotos, perquèe soc una despistada que no es pren quasi mai la càmara, pero aniré posant fotos!

Un petó gegant per tothom i a ser feliços

eVa