Amb la Marsida (al davant) i amb la Monika i l'Andi darrera 
A la plaça del Capitol de Toulouse
Intentant fer alguna foto que sigui més artística de lo normal...
Fa dos caps de setmana vam estar a Toulouse, coneguda també com “la ciutat de color rosa”, pel color dels edificis i de molts dels seus carrers. La veritat és que val la pena visitar-la! Recorda una mica Bordeaux: hi ha la Garonne, un centre petit i una perifèria molt gran, moltes esglésies però més festa que a Bordeaux, això sí! Que els pubs estiguin oberts fins les 5 o les 6 al centre de la ciutat és tot un privilegi!!
El que vam comprovar és que les bordelaises et les toulousains no es poden veure gaire els uns els altres! Com Madrid i Barcelona suposo... Això que diguéssim que érem de Bordeus... Estrany, em sentia molt orgullosa de la meva nova ciutat. Ja he adquirit una nova nacionalitat Bordelesa potser?
L’únic inconvenient de tot el viatge és que em vaig quedar afònica només arribar i clar, les bromes de tot el viatge eren del tipus: “Eva, canta amb nosaltres!!”, “Com és que estàs tan callada, que t’has enfadat?”, “Que tranquil que s’està sense la veu de l’Eva”... Molts simpàtics els meus amics com podeu comprovar! Tot i així, una experiència estar sense veu perquè m’he adonat que normalment no callo ni sota l’aigua...
Per aquí tot bé! Acabant els últims treballs, acostumant-nos a la calor i dient dient adéu cada cap de setmana a algú: “es el principio del inicio del fin”...
À +!
