Bonjour a tout le monde!!
Sento no haver escrit abans! Necessitava un temps d’adaptació i també connexió a internet... Fa quasi un mes que estic aquí i la veritat és que quan tan sols feia una setmana ja semblava que portés 3 mesos.
La lliçó més important que he après fins ara: aixecar els peus quan camino i trepitjar fort a cada pas. No, no, de veritat, m’he fotut cada ensopegada que déu ni do! Els terres d’aquí a Burdeus són una mica perillosos perquè quan menys t’ho esperes hi ha una rajola més aixecada que una altra i la patossilla de turno hi va de cap. Como la vida misma...
A part d’això, genial! Molt contenta d’estar aquí!
Els amics: multiculturalitat europeaAra que comença a haver-hi una mica més de confiança he estat sincera i els hi dit que només vaig amb ells perquè m’interessa el fet de viatjar de gorra durant la resta de la meva vida. M’ha sorprès el fet que de seguida m’he sentit jo mateixa, amb les meves bromes idiotes de zero patatero, el meu humor negre... Ens hem ajuntat gent de Polònia, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Espanya i Catalunya (2 catalans al poder! Quina il·lusió parlar català de tant en tant!). Segons la gent, el català sona una cosa així: trika fanto marlinbugui... Qui ho diria... Gent que li agrada moure’s, consumir cultura, viatjar, conèixer idiomes... Estic encantada! Ara estem mirant si podem fer un viatget al país basc francès per Tot Sants, que tenim una setmana de vacances.
Els de pis: papa i mama en versió miniaturaQue faràs aquesta nit? Fes que t’acompanyi algú a casa... No t’oblidis el jersei que farà fred. Aquesta setmana quasi no t’hem vist el pèl!
Són frases que he sentit aquests dies. Em cauen bé, no per tenir una amistat molt profunda però són bona gent. Suposo que és millor això que la indiferència i m’han demostrat que tenen interès en mi i volen que surti amb ells algun dia, però a poc a poc perquè la convivència pot ser molt dura. Diuen que he vist i fet més coses jo amb el temps que porto aquí que ells en 5 anys.
Tasques domèstiques: abonada a la pâteCompadeixo els estudiants que no els hi agrada la pasta però si jo segueixo així l’acabaré avorrint! M’haig de començar a posar les piles per incentivar la faceta més culinària, que tot i que la busco de tot cor, no acaba d’aparèixer. Avui un amic dels del pis que em va obrir la porta per deixar els mobles al juliol m’ha dit que m’he aprimat. La veritat és que jo no m’ho veig! El que sí que veig és que segueixo tenint les meves caderes preferides per fer els bailoteos que a mi tant m’agraden.
Classes: prendre apunts en francès, una tasca dificil
Tot i que podia haver optat per entendre en francès i prendre els apunts en català he preferit escriure també en francès. Deuen haver-hi com a mínim 20 faltes per línia, però així vaig aprenent vocabulari i hem pot servir també a l’hora de fer treballs i exàmens. Aquest semestre faig 6 assignatures, no sé si m’he passat escollint-ne tantes però a la majoria d’elles vaig amb altres Erasmus i el suport moral ajuda molt. Totes les assignatures són dins un amfiteatre amb 150 persones on el professor parlar pel micro, molt anònim tot plegat. Excepte una assignatura que faig de cinema que només som 25 a classe, és molt xula. El fet de dir que ets erasmus i que marxes per Nadal a passar les festes amb la teva família ens ha ajudat moltíssim a salvar-nos dels exàmens i a fer només un treball!! No amb totes però algo es algo dijo un calvo!
Aquí a la universitat pots fer qualsevol esport gratuïtament. Vam anar amb dues noies més a provar les classes de salsa, però necessites parella masculina o sinó res... I ja se sap; 150 noies per 50 nois. Però al final he tingut sort i he trobat un noi francès disposat a intentar-ho i si li agrada seguirà. És amic del que viu amb la Vanesa, una noia de Sòria. És graciós perquè sap dir alguna cosa en català perquè la seva exnòvia és catalana: estàs molt guapa amb la cua, diu (tot i que no portis cua). Potser també m’apunto a fer musculació i alguna classe de relaxació.
El francès i els seus francesosPel sol fet que parlen una llengua que sembla que sigui més ben educada, no vol dir que siguin més ben educats. Per exemple si et trobes de nit algun paio estrany pel carrer, no et confiïs si et diu Bon jour i això et sona bé a les orelles, perquè és el mateix hola fastigós que et poden dir a qualsevol altre lloc. Però en general molt bé! Als comerços la gent és molt agraïda i amable, de moment encara no m’he hagut de discutir amb ningú i això ja és molt. Suposo que et trobes de tot com a tot arreu!
La Vilafranca me manqueVilafranca no la trobo a faltar, el que trobo a faltar és la gent: de Vilafranca, Les Corts, el Port de la Selva, Hospitalet de Llobregat, Autonoma... Tot i així pensava que seria més dur el sentiment d’enyorança i en cap moment m’he agobiat molt en aquest aspecte. Potser l’hivern serà més difícil, no ho sé, ara per ara, millor no pensar-hi. Burdeus m'agrada molt té raconets molt misteriosos i a més la zona on visc jo és de les més maques, en ple centre i viure amb francesos! soc l'enveja dels erasmus ;)
BlogAra que ja tinc el carnet d’estudiant, em puc connectar les vegades que vulgui a la universitat. Així que: "pongo a Dios por testigo que escribiré menos y más a menudo porqué sino la gente se irá de aquí en menos que canta un gallo". Encara haig de tirar moltes fotos, perquèe soc una despistada que no es pren quasi mai la càmara, pero aniré posant fotos!
Un petó gegant per tothom i a ser feliços
eVa
Aquesta foto és de l’èxit que van tenir les truites de patates. D’esquerra a dreta: Katrien de Bèlgica, Eva de Vilafranca, Vanessa de Soria, Lynn de Bèlgica, Roger de Barcelona, Mónica de Polònia i Slawka també de Polònia. 
