La meva habilitat per ser sonàmbula ja és internacionalment coneguda. Gira mundial per Europa i Amèrica Llatina! Com el conte del pastor, les ovelles i el llop, he aconseguit no tenir cap tipus de credibilitat mentre dormo.
Sense anar més lluny, el passat divendres vora la una de la matinada vaig començar a sentir com tot el llit i la meva habitació tremolava. Em vaig despertar i vaig alertar els companys de pis del terratrèmol. Però, perquè creure una sonàmbula propensa a les al·lucinacions?
Em vaig adormir, pensant que el meu “problema” havia sobrepassat els límits. Inventar-me terratrèmols... L’endemà, després d'estar fent broma tot el dia sobre la meva activitat nocturna, vaig agafar un diari i vaig veure que a Panamà hi va haver un sisme de 6 graus a l’escala de Richter. La bogeria no havia atrapat els meus llençols. Encara.
Diumenge a la nit. Tranquil·la i relaxada després d’un cap de setmana descobrint illes i crancs gegants (quina agonia caminar tota la vida de costat), m’estiro al llit a llegir. Les 23.00. Tota l’habitació es comença a moure. Ara no estic dormida. Surto cap al menjador i els tremolors paren. Els meus companys no ho han notat, però els veïns sí. Qui ho diria que un terratrèmol et permet conèixer les gales somnolents dels teus desconeguts veïns.
Ens donen quatre indicacions per saber reaccionar davant de les denominades “rèpliques”. Em preparo la clau del darrera del pis a sobre la tauleta de nit. És més fàcil arribar al carrer per aquesta porta. Potser el meu accentuat somnambulisme no és tan negatiu i em permet estar alerta davant de qualsevol estímul extern.
S’esperen més moviments de terra en els pròxims dies, en aquest país on els terratrèmols són uns absoluts desconeguts. Per sort i per aquesta vegada el balanç és de zero morts i cap ferit. Se’m torna a passar pel cap la frase que diu que Déu és panameny...
PD: Per sort o per desgràcia, no tots els terratrèmols els provoca la mare naturalesa. N’hi ha d’altres tipus, com els polítics, causats per un president destituït o “depuesto”, com tan agrada dir als mitjans, que es passeja pels diferents països explicant l’experiència de viure “el primer cop d’Estat del segle XXI”. A Panamà, va arribar i va estar dos dies fent un pols amb el president recent investit per robar-li el protagonisme. Tot i que no va fer falta, sabia que ell era la notícia. El seu somriure cínic, el passejar-se per centres comercials per "comprar-se un barret", em fa pensar si realment li importa el que passa al seu país. Tal i com va dir fa uns dies l'editorial del The New York Times és un cop d'Estat "estranyament democràtic".
Sense anar més lluny, el passat divendres vora la una de la matinada vaig començar a sentir com tot el llit i la meva habitació tremolava. Em vaig despertar i vaig alertar els companys de pis del terratrèmol. Però, perquè creure una sonàmbula propensa a les al·lucinacions?
Em vaig adormir, pensant que el meu “problema” havia sobrepassat els límits. Inventar-me terratrèmols... L’endemà, després d'estar fent broma tot el dia sobre la meva activitat nocturna, vaig agafar un diari i vaig veure que a Panamà hi va haver un sisme de 6 graus a l’escala de Richter. La bogeria no havia atrapat els meus llençols. Encara.
Diumenge a la nit. Tranquil·la i relaxada després d’un cap de setmana descobrint illes i crancs gegants (quina agonia caminar tota la vida de costat), m’estiro al llit a llegir. Les 23.00. Tota l’habitació es comença a moure. Ara no estic dormida. Surto cap al menjador i els tremolors paren. Els meus companys no ho han notat, però els veïns sí. Qui ho diria que un terratrèmol et permet conèixer les gales somnolents dels teus desconeguts veïns.
Ens donen quatre indicacions per saber reaccionar davant de les denominades “rèpliques”. Em preparo la clau del darrera del pis a sobre la tauleta de nit. És més fàcil arribar al carrer per aquesta porta. Potser el meu accentuat somnambulisme no és tan negatiu i em permet estar alerta davant de qualsevol estímul extern.
S’esperen més moviments de terra en els pròxims dies, en aquest país on els terratrèmols són uns absoluts desconeguts. Per sort i per aquesta vegada el balanç és de zero morts i cap ferit. Se’m torna a passar pel cap la frase que diu que Déu és panameny...
PD: Per sort o per desgràcia, no tots els terratrèmols els provoca la mare naturalesa. N’hi ha d’altres tipus, com els polítics, causats per un president destituït o “depuesto”, com tan agrada dir als mitjans, que es passeja pels diferents països explicant l’experiència de viure “el primer cop d’Estat del segle XXI”. A Panamà, va arribar i va estar dos dies fent un pols amb el president recent investit per robar-li el protagonisme. Tot i que no va fer falta, sabia que ell era la notícia. El seu somriure cínic, el passejar-se per centres comercials per "comprar-se un barret", em fa pensar si realment li importa el que passa al seu país. Tal i com va dir fa uns dies l'editorial del The New York Times és un cop d'Estat "estranyament democràtic".
