Com passa el temps! Últimament només em repeteixo aquesta frase... Semblo una vella, no sé què faré quan sigui més gran!! Però és que sóc del tot inconscient que ja porto mig any aquí. L'única cosa que fa adonar-me'n és la fira que posen a la plaça de Quinconces. Les atraccions, els xurros, les barbes à papa només venen dos cops l'any. La fira hi era al setembre quan vaig arribar i hi torna a ser ara...
Crec que jo i aquesta plaça hem establert una relació amor-odi... Odi perquè l'haig de travessar cada dia de 4 a 8 cops i amor perquè quan menys t'ho esperes, i en un tres i no res, canvia de fisonomia totalment. Des de que hi sóc hi he vist: una fira d’antiguitats, un mercat d’embotits, un plató de televisió, un circ, res...En general per aquí tot bé! Intentant posar-me una mica les piles amb els treballs que haig de fer... Aquí el curs s'acaba el 13 d'abril (tot i que tenim més temps per donar els treballs)... I després diuen que els espanyols som uns "vagus", mare de déu! Ells sí que viuen bé!! Pels altres aspectes, vida sana: anar a classe, quedar avec les amis, anar al gimnàs, a dansa, mirar per la tele l'horrible doblatge de House en francès... Vaja, com sempre!!
Crec que jo i aquesta plaça hem establert una relació amor-odi... Odi perquè l'haig de travessar cada dia de 4 a 8 cops i amor perquè quan menys t'ho esperes, i en un tres i no res, canvia de fisonomia totalment. Des de que hi sóc hi he vist: una fira d’antiguitats, un mercat d’embotits, un plató de televisió, un circ, res...En general per aquí tot bé! Intentant posar-me una mica les piles amb els treballs que haig de fer... Aquí el curs s'acaba el 13 d'abril (tot i que tenim més temps per donar els treballs)... I després diuen que els espanyols som uns "vagus", mare de déu! Ells sí que viuen bé!! Pels altres aspectes, vida sana: anar a classe, quedar avec les amis, anar al gimnàs, a dansa, mirar per la tele l'horrible doblatge de House en francès... Vaja, com sempre!!
L'única diferència és que HA SORTIT EL SOL!! A mi ja m'està bé el mal temps! Arriba un moment que es troba a faltar la pluja per terres catalanes! Aquí no és que plogui molt però ara feia dies que no sortia el “lorenzo”. Però quan apareix és impressionant! Sembla que tota la gent surti de cop al carrer: les terrasses s’inunden, tots els universitaris estan a la gespa.. Quina vida que agafa la ciutat. És tot molt més alegre. Tot i que els que estem aquí d’Erasmus acostumats al sol ens fa molta gràcia perquè pels francesos és realment un bé molt apreciat i a vegades nosaltres no li donem prou importància.
A la sortida del sol només hi veig dos inconvenients. Per una banda dins el tram “huele que alimenta”. Els francesos no saben que quan comença a fer calor s’han de treure alguna capa? No es pot anar amb bufanda i barret quan fa calor!! I per l’altra la gent treu a passejar més els gossos i si Burdeus ja estava ple de caquetes, ara encara ho està més. L’Ajuntament podria oferir cursos als estrangers per aprendre anar al carrer sense trepitjar res inesperat. Com que aquí no hi ha multes si no es recull...
I d’aquí ve la foto que he posat al principi! “A year in the merde” de Stephen Clarke. El llibre me’l van regalar i és la història del mateix autor anglès quan va anar a viure a París. Es diu un any dins la merda precisament per totes les coses indesitjables que hi ha al terra de París i perquè el pobre no aconseguia que cap dia “la sort” no l’acompanyés... També he rigut molt perquè hi ha moltes coses que com a estranger en terres franceses has viscut. Per exemple, explica les peripècies per aconseguir un contracte de lloguer. L’autor diu: “Només faltava que l’agència em demanés el certificat de casament de tots els meus hàmsters des de l’any 1995 impresos en paper de pergamí medieval”. Quina gràcia!
Ara estic llegint bastant en francès. Amb la visita de l’Eva vam anar a moltes botigues de segona mà de llibres on pots trobar tot el que busques i més. Molt contenta d’haver descobert Marguerite Duras i Agota Kristof...
I suposo que també arriben a Catalunya les notícies relatives a les eleccions presidencials d’aquí a França. La veritat és que el panorama no és molt més tranquil·litzador que el d’Espanya...
A la sortida del sol només hi veig dos inconvenients. Per una banda dins el tram “huele que alimenta”. Els francesos no saben que quan comença a fer calor s’han de treure alguna capa? No es pot anar amb bufanda i barret quan fa calor!! I per l’altra la gent treu a passejar més els gossos i si Burdeus ja estava ple de caquetes, ara encara ho està més. L’Ajuntament podria oferir cursos als estrangers per aprendre anar al carrer sense trepitjar res inesperat. Com que aquí no hi ha multes si no es recull...
I d’aquí ve la foto que he posat al principi! “A year in the merde” de Stephen Clarke. El llibre me’l van regalar i és la història del mateix autor anglès quan va anar a viure a París. Es diu un any dins la merda precisament per totes les coses indesitjables que hi ha al terra de París i perquè el pobre no aconseguia que cap dia “la sort” no l’acompanyés... També he rigut molt perquè hi ha moltes coses que com a estranger en terres franceses has viscut. Per exemple, explica les peripècies per aconseguir un contracte de lloguer. L’autor diu: “Només faltava que l’agència em demanés el certificat de casament de tots els meus hàmsters des de l’any 1995 impresos en paper de pergamí medieval”. Quina gràcia!
Ara estic llegint bastant en francès. Amb la visita de l’Eva vam anar a moltes botigues de segona mà de llibres on pots trobar tot el que busques i més. Molt contenta d’haver descobert Marguerite Duras i Agota Kristof...
I suposo que també arriben a Catalunya les notícies relatives a les eleccions presidencials d’aquí a França. La veritat és que el panorama no és molt més tranquil·litzador que el d’Espanya...
- El Sarko que no se li acut res més que dir que farà un Ministeri de la Identitat Nacional (per poder-se guanyar els vots d’extrema dreta veient que amb els de l’esquerra no hi té res a fer...)
- La Sego que sembla una titella que li vagin articulant per darrera tot el que ha de dir i que es veu perjudicada pels mals rollos que hi ha dins el mateix partit.
- El Le Pen que com diuen aquí C’est pas la peine... (No val la pena) que tots els problemes que té França, i per tant els seus arguments, giren al voltant del problema de la immigració.
- I l’últim incorporat a la campanya! Bayrou de l’UDF, partit de centre que està trepitjant els talons a la Sego i quasi el Sarko. Cada vegada li són més favorables els percentatges d’intenció de vot... Per molts francesos l’únic candidat capaç de deixar de costat la típica batalla entre esquerra i dreta i tenir un programa de veritat.
Ai no sé, no sé! Quins nervis!! A qui votaré? Com em sentin el Sarko i el Le Pen dient això em fan fora del país! Una estrangera pensant a veure qui votarà... jejeje
Després d’aquesta parrafada m’acomiado!
Chao et gros bisous!
